Ahir per la nit, mentres tot l'equip sopava en un restaurant de l'Escala, es van assabentar que per avui no disposaven d'embarcació de salvament. Com es podia fer per aconseguir fer l'etapa fins a Llançà? El cap de Creus no es podia creuar sense recolzament al mar...
Després de moltes trucades, totes han sigut negatives, han decidit aplaçar la sortida indefinidament fins que algú de tot Catalunya fos capaç d'oferir una embarcació...ningú s'ho podia creure..tan a prop però a la vegada tan lluny d'arribar! El malestar ha sigut generalitzat al veure el poc recolzament rebut per part de ningú, ni clubs, ni federació, ni secretari de classe, ni persones simplement humanes...era la culminació per deixar clar del poc recolzament rebut per part de ningú durant tota la travessia, només de certes persones aïllades a les quals els hi estem molt agraïts, elles ho saben.
A les 14:00 el vent ha rolat i era favorable...el windsurfista Roger Arbó ràpidament ha fet una trucada a una persona de confiança de la zona que l'ha animat a proseguir en solitari...en menys d'una hora ja estava a l'aigua i ningú ha entès res però així ho ha fet.
"Se m'ha fet tot molt llarg tot i el poc temps empleat degut a un vent favorable per dur rumbs oberts. Qui hagi passat el Cap de Creus ho entendrà..i si sota els seus peus porta nomès una planxa de windsurf encara més".
Ha arribat a una platja cap a les 19:00, a prop de Llançà on l'equip de terra l'ha recollit per acabar arribant al Port previst.
Ànims Roger que ja no queda res...
ResponderEliminarPerò sempre hauràs de recordar que hi ha molta gent i poques persones...
Que hi ha molts clubs... ara disposats a col·laborar ben pocs, com ho has pogut copsar.
La realitat és que ja ets ben aprop amb ben poques ajudes... i menys sponsors: trista realitat.
El que heu fet tu i l'equip és un bon repte: el jovent en pot treure bones conclusions.
Però no esperis res de ningú: sempre esperen alguna cosa a canvi... i després diuen que ho fan tot de bon grat.